Ja de ple en els actes del
13è Festival de Poesia de Sant Cugat, us presentem la tria d’aquesta setmana,
encapçalada pel poema de Carles Ferran, “A la teva ombra”, on l’autor ens
descriu el desig i les seves ganes de viure. En aquesta mateixa línia, trobem
els versos de Martí Ubeda, de 19 anys, que ens sorprenen amb una lírica plena
d’optimisme i pensaments positius. I per finalitzar aquesta selecció d’obres
adreçades al Tot Poesia d’enguany, us deixem amb la composició de Maria Nunes
anomenada “Mots d’Scott Fitzgerald” que ens ha agradat especialment pel seu
esperit i les seves imatges.
Us informem que el passat
diumenge 20 d’octubre es va tancar el termini per poder fer arribar les vostres
obres a l’adreça del Tot Poesia. No obstant això, atès que la darrera setmana es
van rebre nombroses aportacions fins al darrer moment, la revista Tot Sant
Cugat publicarà una última selecció de poemes divendres 1 de novembre. Fins la
setmana vinent, doncs!
Salut
i poesia!
Anna
Garcia Garay
A la teva ombra
Reneixo a cada instant en la meva
pell inesgotable.
Cada pas en la terra em renova una
saba
que no precisa arrels. He fruït
totes les llums
i tots els blaus d’arreu dels mars,
amb els meus ulls permanentment
sorpresos.
Tot ho he conegut. Tot se m’ha
donat.
Fagocitant el temps he construït
poemes helicoïdals de proteïnes
per expandir el meu àmbit. No estic
cansat, però ara
m’aturaré, si em vols, tot un estiu
a la teva ombra.
Carles Ferran
Quan sigui capaç de desfer-me de mi
mateix
el món tindrà un altre color i
potència.
Seré capaç de veure les coses tal i
com són:
rodones, iròniques, absurdes i
burlesques.
Aquell dia seré capaç de veure un
triangle
sense necessitat de demanar-li tres
costats:
deixaré de castigar les figures amb
l'imperatiu de la matemàtica.
La plana d'un desert blanc
(re)definirà el meu esperit
on tot serà possible si es lliga amb
prou força:
amb fil d'argent i nus de mariner.
Martí Ubeda
Mots d’Scott Fitzgerald
Mots d'Scott Fitzgerald,
missatge per a nàufrags
en el vidre d'un gratacels,
quan vertígen ran de l'abisme
i vida es confonen en un punt,
i solidifiquen en un instant.
Mots d'Scott Fitzgerald:
"Espero que tinguis prou força
per començar de nou,
un cop més."
Un cop més, un cop més...
Maria Nunes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada